No tinc clar com dir-ho. ‘Desvanit’ és una bona paraula, però com si es quedara curta. ‘Pagat’ no li aniria malament, encara que tampoc no hi arriba del tot. De totes maneres, ja serveixen per a fer-se una idea de la sensació que m’ha produït esta fotografia.
Jo estava per allà bambant, fent el meu paper d’actor secundari, content d’haver induït ni que fóra inconscientment una trobada que la imatge descriu de manera magistral. L’artista gràfic, Jordi Albinyana, encés d’emoció, explica a una Helena Montllor emocionadíssima el procés creatiu inspirat en l’obra de son pare, un Ovidi inacabable.
Per un moment em permetré de deixar de banda mínimament la modèstia merescuda, i m’alegraré en públic d’ajudar a provocar algunes col·lisions d’astres.