Obres i vots
No puc deixar de sorprende’m com, encara ara, les vespres de les campanyes electorals es converteixen en olimpíades d’inauguracions i en competicions d’obres. Uns per altres, batles i regidors s’afanyen a trobar urgents obres que ja ho eren molt abans, o que continuen sense ser-ho, però que sembla que unes combinacions astrals i possibilitats econòmiques miraculoses les converteixen en necessàries i inajornables.
En parlàvem l’altre dia en conversa de café. I comentava precisament això, que em sorprén que els governants locals hi insistisquen metòdicament quan, de manera automàtica, tot lo món identifica en veu alta el motiu electoral de tanta pressa. Però alhora també pense que, si ho fan, és perquè poc o molt els deu funcionar. I no sé què em desagrada més: que creguen que en dos mesos ens poden fer creure que es desviuen per nosaltres, o que encara hi haja qui cau en el parany.