Gàlim

Monsieur Michel Cancian era un home que va nàixer i morir a Limós, a la regió d’Aude. No sé res de la vida d’aquest bon home, traspassat als 65 anys d’edat, i de la seua mort només sé que fou el 2 de setembre. El soterrar s’efectuà dilluns 3 d’aquest mes, el dia que jo vaig arribar a aquella ciutat disposat a no fer res de trellat.
Explique tot açò del senyor Cancian perquè el primer que vaig fer en aplegar a Limós i descarregar l’equipatge va ser anar a dinar al bar de la plaça de la República que m’acollí l’any passat amb un puntet de màgia. Malhauradament, els propietaris del bar havien canviat, i el puntet de màgia havia desaparegut. Per complet. Amb tot, vaig seure a dinar en una de les taules col·locades sota la porxada magnífica i descuidada de la plaça, pràcticament ja davant del local del negoci contigu al bar, negoci sobre la porta i cristal·lera del qual es llig: POMPES FUNEBRES. He d’admetre que la primera volta que vaig acudir al bar en qüestió l’any passat va ser precisament per la curiositat que em feia sopar davant d’aquest mostrari de flors i recordatoris.
(Segueix)

El cas és que allà em trobava jo, assegut davant d’un plat de cassoulet exagerat i al costat d’una taula estreta coberta amb un tapet blau fosc. Si estirava el braç quasi arribava a tocar el llibre de condolències que, damunt de la taula fúnebre,
recollia missatges de condol. És en aquella mena d’altaret on es podia llegir el nom del finat, i on deia que a les 16 h es faria la missa de difunts a l’església que, si alçava el cap i mirava al front, veia ben a prop.
Mentre dinava, van arribar algunes persones a deixar constància escrita del seu pesar en el llibre en qüestió. També van obrir les portes del negoci de difunts, i van traure a fora un mostrador amb diversos motius funeraris. Els productes exposats es trobaven en oferta: llàstima no conéixer al mort per poder aprofitar la rebaixa de preus.