Uff!
Tota l’esprâ cara a la pantalleta actualitzant i posant al dia l’ordinador. Per sort ho he aconseguit pràcticament tot. Tot és impossible. Encara em queda alguna cosa, però ho deixarem per a demà. Ara toca fer una mica de vida social.
Potser que parlem de la Roba Estesa. Dilluns vam acordar el que serà el format definitiu. Al·lucinant, si no s’acaba el món o la cervesa.
Ara feia temps que no escoltava la música que ha fet Miquel, i la veritat és que és una cosa inesperadament preciosa. Com que la cosa ara va de bo, hauré d’anar inventant-me ja una història creïble per a explicar tot açò el dia que toque mudar-se i batejar la criatura.
Coses de Miquel (La Torre dels sons, amb Manel Camp)
Aleshores aviat podrem planxar la roba eixuta?
Un goig escoltar Miquel Gil.
Una abraçada.
Ps. A veure quantes vegades em toca escriure el codi de comprovació.