Gàlim

Enguany m’he quedat sense la immersió occitana, curta però eficaç, que els darrers anys he tingut el plaer de viure a Arenys de Mar gràcies a Miquel i Jem. No ha pogut ser. Una llàstima perquè en totes les ocasions he tingut l’oportunitat de parlar amb gent molt interessant, destacada en camps diferents, i units per l’estima a aquell país desordenat i encara dissimulat.

PS: La resta d’activitats habituals de la jornada arenyenca també són de primera divisió. En això sembla que hi ha un esguit d’esperança que encara puguen rescatar-se. Amén.