Gàlim

Diu el comptadoret intern de la maquineta aquesta d’escriure a distància que aquest que ara llegiu és l’escritet dos mil. N’hi ha algun més, que s’ha quedat pel camí com a esborrany, però dels llegibles públicament, aquest és el número redó dels dos milers. És molt o poc? Ni ho sé ni em preocupa. Només és que em venia de gust nomenar-ho ara que volia parlar d’una altra cosa que sí que em té una miqueta inquiet.

Abans de les votades del 24 de maig, la meua opinió era que els resultats electorals donarien una victòria a les ‘forces progressistes’ (per a entendre’ns). En més d’una ocasió vaig comentar que si això passava, el primer que calia fer de manera urgent era celebrar-ho. Immediatament. Perquè de problemes n’estaríem ben servits ràpidament. Però jo pensava que apareixerien només començar a governar, no imaginava que abans ja tindríem un via crucis. També és cert que una part d’aquesta agonia d’ara és responsabilitat dels qui fem de públic en general, que desconeixedors de les converses reals ens encenem per titulars, piulades i feisbucades d’origens no sempre controlats ni innocents.

Jo també estic ja nerviós, però això no lleva que entenga que les coses ben fetes no volen pressa. I em negue a caure en la trampa de dir que tot va malament per una ànsia de poder per ací o per una supèrbia per allà. Si m’equivoque, no em doldrà reconéixer-ho, però sí acceptar-ho.

Una cosa que em fa més por és algun precedent de pacte ‘antinatura’ però ‘pro-nación española’, com aquell entre PP i PSOE a Navarra per a impedir el govern dels nacionalistes (basquistes) en favor dels nacionalistes (españolistes). Això… millor no fer-se mala sang.

De tota manera, em queda encara optimisme per a pensar que la voluntat és bona, que els responsables miraran a la cara l’oportunitat i la faran realitat. I ho faran també per ells, encara que no ho reconeguen o no en siguen plenament conscients. Perquè el contrari deixaria la societat a la vora de l’autisme i a ells prop d’una indigència política. Si més no, en serien mereixedors.

La victòria històrica del 24 de maig va obrir moltes esperances. Destinem-ne una a aquest primer escaló i siguem generosos amb qui volem que ho siga en les negociacions. Generosos i agraïts si és el cas, però sense deixar d’estar a l’aguait.