Publicat el 2 de febrer de 2015
La veu
El telèfon ha dut una veu antiga, d’un temps que havíem cregut infinit. Però ens equivocàvem. Ens equivocàrem.
En un instant s’han fet presents una caterva d’instants lluminosos, de records passablement exagerats, i també aquell segon etern que, tot i això, es va morir. A l’altra banda de la memòria queda el temps que no va ser, i en aquest costat només un temps que sembla decidit a burlar-se.
Bona nit, hem dit. I el passat ha tornat al seu lloc.
https://www.youtube.com/watch?x-yt-cl=85114404&x-yt-ts=1422579428&v=0vTBZzB_gfY
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent