Gàlim

Xavi Castillo va actuar per primera vegada a l’Olleria sobre un entaulat reduït i d’alçada més que discreta. Va ser a la plaça de la Vila, amb un públic per a qui majoritàriament (tret de mi i ben pocs més) era completament desconegut. Jo l’havia vist feia relativament poc a Ontinyent, i el vaig proposar perquè aquell Pànic al Centenari era una representació formidable i perquè, tot s’ha de dir, ens va fer una molt bona oferta. Allò va ser un 18 de juliol, i segons em van dir dissabte passat, l’any que ve en farà vint anys.

Sincerament, no ho tenia present, que l’any que ve farà vint anys de la primera Magdalena. No m’havia parat a pensar que farà vint anys que celebrem la Festa de la Magdalena. Vint anys per tant d’aquella reunió-interrogatori en tercer grau que, crec, vam guanyar. I d’on de rebot va eixir el concurs internacional d’insensats celebrat a festes al Maset de l’Olla, i atorgat a Francesc Cerdà (Paco el Cotxero) per haver dedicat un dels seus pasdobles al col·lectiu l’Olla. No fou un concurs qualsevol, del que de manera seriosa i surrealista fins i tot va eixir la convocatòria en la premsa en paper i una emissora de ràdio. I l’endemà de la Nit dels Dolçainers, quan havíem fet públic el veredicte i tremolar les existències de café licor, algú d’una altra ràdio em va despertar per a preguntar pel resultat. Em sembla recordar que, tot i les males condicions del moment, vaig fer-li entendre que era millor que no en fera una notícia, que allò no havia passat de ser una xarlotada per a divertir-nos després que un senyor cronista m’haguera dit que un servidor era un ‘insensato’.

He trobat el text llegit per al lliurament del premi:

Hola, molt bona nit!

En nom de l’organització del Maset i també en nom de l’organització del Congrés d’Insensats vos he de donar les gràcies per l’assistència i pel nivell que esteu donant al congrés.
Hui és el dia gran de les festes del Maset, i és també el dia més important del Congrés Internacional d’Insensats i Insensates. Aquesta és la primera convocatòria d’aquest àmbit del ser humà, i a nosaltres mateixos els organitzadors ens ha sorprés la repercussió que està tenint.
Més endavant es publicaran les actes del congrés, però ja podem avançar-vos un parell de les conclusions a què hem arribat: una és que hi ha molt d’insensat pel món que ignora ser-ho, però per sort tenim persones que desinteressadament ens assenyalen amb el dit i ens trauen de la ignorància.
L’altra conclusió és que no qualsevol pot ser un ‘insensato’: són necessàries unes aptituds que no es troben tan fàcilment. És per això que hem de declarar que no es pot utilitzar la paraula ‘insensat’ en va.

Com sabeu, hui hem de proclamar l’insensat o insensata major. La presidència del Congrés ha debatut durament les diferents candidatures presentades. Després de moltes deliberacions i molt de café licor s’han pres els acords següents:
PRIMER. No fer cas de la majoria de candidatures, perquè era complicar-se massa la vida.
SEGON: Fer menció especial dels candidats ‘Levante-EMV’ i ‘M-80′ pel seguiment informatiu tan insensat que han fet.
TERCER: Proclamar solemnement com a insensat major d’aquest primer Congrés al componedor Francesc Cerdà (Paco el Cotxero), que ha sigut tan insensat com per a dedicar un pas-doble al Col·lectiu l’Olla.