La imprevista llet gelà
Quan em van veure arribar van fer cara de sorpresa. Normal. Fins i tot jo mateix estava sorprés d’entrar allà anit a l’hora de sopar. Tres o quatre rebots m’hi van dur, i puc dir que va ser un imprevist molt agradable de passar.
Era la tercera volta que anava a l’Ateneu de Bétera, la tercera ocasió en què hi sopava… però ahir va ser la primera vegada que el tancava. No sé si això suma punts.
Van ser hores de conversa a punteta de gas amb els amics d’allà. Vam disseccionar la societat valenciana, vam parlar de les festes d’allà i d’ací, vam intercanviar alguna experiència de viatges (pobre de mi!)… i vam tastar la merescudament famosa ‘llet gelà’ de Ca Montes que Roc Partal havia fet la setmana anterior. Vull dir que la vam tastar Maite i jo, perquè evidentment la gent de casa la coneixen perfectament.
I és que va ser ella, en qui havia dipositat el meu destí de dissabte, qui finalment trobà convenient de passar per l’Ateneu: una decisió d’èxit.
Nota: no, ja veieu que aquest viatge tampoc no hi va haver imatge de Maite i meua per al record. Algun dia serà.