Resulta ser que diumenge es va publicar aquest Mail Obert meu, i jo ni ho vaig vore. Podria tirar-li la culpa al sopar de bolets de la vespra, però no seria just. Senzillament és que no es pot anar pel món amb presses i correres, ni fer les coses d’arrapa-i-fuig, sense fixar-s’hi.
I no és la primera volta que em passa.