Gàlim

Per proximitat física, l’escena se’m representava al carreró que hi havia al costat de ma casa. Érem uns adolescents i ens feia gràcia la cançó, sobretot l’adaptació local que algú n’havia fet.

“Micalet Garcia, xic treballador…” passà a ser “Fransisco Gutiérrez, àlias Perretó…”, bona i entranyable persona, un d’aquells municipals del poble i de poble, potser el Municipal per antonomàsia de l’Olleria.

Ara no recorde si, a ell, la versió local de la cançoneta li feia gràcia. Però que no se’n feia mala sang, segur.