Gàlim

Hola guapets i guapetes.
Hui hem passat per la ‘border’ estadounidenca a Montreal, i vaja, ens han tractat bé, però semblava com si haguérem fet alguna cosa. Ens han escannejat el passaport, ens ha pres les empremtes digitals, ens han fet fotos, i ens han posat un paperet al passaport on diu quan caduca la nostra estanda a Nova York i amb quins vols marxem. Quasi res.

El vol ha estat el pitjor que recordem en la nostar vida. No és que hem volat massa, però ha estat l’hora i mitja més dura que hem passat darrerament. La tripulació d’Air Canada ens ha tractat bé, pero quin cague! Estava el cel núvol, l’avió era per a cent persones (i vos podeu imaginar com era de gran), plovia… Vaja un ensurt tot plegat.
A l’arribar ens atén un guia veneçolà que treballa per a serveis d’empreses ‘espanyoles’ i passatgers amb domini del castellà. Un poc pesat però gracioset.

L’hotel és de massa estrelles i està a la mateixa 42 Sreet, enfront de l’edifici Chrysler. Quina passada! Aquesta mateixa nit hem visitat la Times Square i és flipant. Això sí que és el centre del món (capitalista)

PS. Ahir, que no vos ho vam dir, vam sentir parlar en català uns jubilats mentre visitàvem el Biodom de Montreal, va ser graciós.
L’ensurt del vol no era perquè és el 6 del 6 de l’any 6 (666) el número
de la bèstia. És que ací tot el món parla del mateix (totes les teles).

Una abraçada.
Julià i Àgueda