Gàlim

Tercer dia a Montreal. Hui ha eixit plovent però ens hem armat de valor i hem pujat al Parc del Mont Royal, un parc
urbà molt bonic i amb costeres que costen de pujar.
Estava ple
d’esquirols, eren com les mosques ací (al País Valencià). Per la esprada hem
agafat un tren per marxar a Quebec ciutat. Compte quan viatgeu en tren: si no
compres el bitllet amb cinc dies d’antel·lació et pot costar un ull de la cara,
com ens ha costat a nosaltres. Ara bé, viatges supercòmode i amb connexió
wi-fi si tens un portatil, i si no sempre pots mirar què fa el del
costat. Nomes arribar vam descarregar els trastos després de pujar el
Tourmalet, i per recuperar-nos vam a anar a sopar a una creperia. Xe, tu, ni
que fórem a França! La foto n’és una bona prova.

Conforme hem entrat a
dins del Qubec ens hem trobat amb gent que no sap
parlar anglés, i a nosaltres
que anem a un ritme de dos paraules per dia ens costa. Però ara ja entrem amb
un ‘Excuse moi, je ne parle français’. No hi ha res com saber idiomes per
viatjar.

PS: Continuem sense sentir parlar en català.

Una abraçada.
Julià i Àgueda.