Gàlim

Ei, qui dia que aci dalt feia fred? 26C i una humitat aberrant. Ens hem fet rojos
(de pell) i tot. Mont-real té coses europees: la manera de ser, part del menjar, la roba, el vi… i coses americanes: tot és ben gran.

Ens ha
agradat el primer dia per aquesta ciutat francòfona amb forta presència anglosaxona. Hi ha gent de tot arreu, pero encara no hem sentit parlar
català, una cosa estranya si viatges per Europa.

L’edifici més vell te
uns 300 anys i el cuiden molt bé, pero la majoria de l’estructura urbana té
uns cent anys i els carrers solen ser amples i rectes, encara que si alceu el
cap podeu veure una catedral de 150 anys amb una alçada de quatre pisos i al
costat un gratacels de mes de vint (paregut al camí dels Caputxins de
l’Olleria).

Si voleu comprar, aquesta ciutat és ideal, però molt cara. Ara
bé, hem trobat uns Levi’s per uns 42 euros: increïble. I unes sabates Diesel
per 160 dòlars canadencs, també increïble.

Demà marxem cap a Quebec
ciutat. Ja xarrem, i a veure is podem enviar fotos.

Una
abraçada.
Julià i Àgueda.