Gàlim

Revisant records:

A l’altra banda del riu, només passar el pont, a mà esquerra va obrir un persiana rovellada de cotxera. Dins d’aquell espai enforfoguit hi havia ferraments, mobles vells, una barca que contrastava amb la muntanya que acabava de pujar, i una porta discreta per on vam eixir a un hort ben treballat.
Hi vam seure a conversar. Era una d’aquelles coses que encara no acabe de comprendre com em passen. Vam xarrar, sobretot ell, qui entre bromes i preguntes em féu confessions sorprenents i innecessàries. Ara és hora que continue sense saber per què ho va fer, però almenys sí que puc entendre que allò que l’havia sorprés i m’havia explicat el fera feliç.