Gàlim

I molta.
No parle de les xicones més que generosament despitralades, ni de les peces de vestir mínimes que en algun moment perdien la seua funció. Ni tampoc dels numerets lúbrics que a voltes apareixien dalt de l’entaulat central (i únic). No. Vull dir que és indecent que en un local obert al públic, on se suposa que pots passar-hi hores (com és el cas que ens ocupa), no hi haja ni un lloc on seure. Res.
Arribat el moment, ja un poc cansat i en vista que encara ens hi havíem d’estar temps, vaig demanar al capo del sarau si em podia trobar un tamboret, per fer barra en condicions. Aquell ho pregunta a un dels moltíssims encarregats (o era un dels nombrosíssims segurates?) del local, i van dur una cadireta plegalbe de fusta, de les de llistonets de les revetles al ras… Quin nivell!
Això era al festival eròtic de Barcelona, que semiclandestí semblava.
I la presentació de ‘Pell de pruna’ que vam a anar a fer? Molt, se’n va parlar.
I de la festa? Ambientada. Els detalls s’han d’imaginar, que açò és un bloc públic i ho poden llegir menors.

I jo ara anava a gitar-me, però he arribat a casa i m’he desvetlat, per això he pensat de comentar-ho, ni que siga per damunt damunt.