Gàlim

Dissabte vam arribar a Bétera en l’horari previst, sense cap incident, i mentre baixàvem del cotxe, Vicent eixia del portal de l’escala. Encaixades de mans, abraçades, una breu presentació, i cap amunt.
Vam pujar a cals seus pares en l’ascensor dels Germans Marx que hi tenen instal·lat, i només eixir-ne vaig saludar a son pare que ja feinejava amb el caldero on havia de fer la paella que teníem previst menjar-nos a l’hora de dinar. Després de deixar-nos seduir per un aparell màgic que sembla un encanteri en si mateix vam entrar en matèria: el llibre d’artista i el pròleg que Vicent Partal havia acceptat de fer.
Jordi li explicà, maquetes en mà, com va nàixer la idea, quins formats estem plantejant, les diverses tècniques que usarà per a les il·lustracions, el nom de la cosa… Vicent apuntà algunes idees d’on i com podria anar el seu escrit. Vam parlar també, via mòbil, amb Miquel Gil, que ha de fer una mena de banda sonora que encara no sabem com sonarà.

I si fem alguna cosa en internet? Hauria sigut preocupant que no ho diguera. Ho afegirem a la llista d’extres d’una obra que no para de créixer.
Així doncs, Vicent farà definitivament un text que relligarà tot el projecte, que li donarà sentit d’unitat. O no. Ja farà.

Després va vindre l’hora de parar taula i compartir-la amb (quasi) tota la família: Assumpció no va arribar a hora i no la vaig poder saludar. La paella, bona de veres, i la conversa, de dia de festa. Diu que, a l’estiu, baixarà tota la família a passar un cap de setmana a la Vall d’Albaida. Alguna n’haurem de muntar.