Fantasia electoral
Que a casa sone el telèfon fix és estrany, i cada volta més. Quan ho fa, majoritàriament a l’altra banda del fil hi ha algú que mira de convéncer-te de les bondats d’alguna oferta que no et sol interessar, i que insisteix a defensar-la amb un interés salarial comprensible però sovint mal d’aguantar.
És això que em temia quan en despenjar he escoltat una veu desconeguda que en castellà m’ha demanat si tenia un parell de minuts per a atendre-la. Mentre em plantejava si dir-li que no o si parlar-li en valencià a veure què passava, m’ha especificat que era per a una enquesta electoral. Ep! Una enquesta! Ja no podré dir que no a mi me n’han fet mai cap, ni que això de les enquestes és una llegenda urbana.
Li he dit que sí, posant-me còmode en el silló i pensant quines respostes podria inventar-me i divertir-me un poc. Però la diversió ha durat poc, per no dir gens. A la primera pregunta hem acabat. M’ha demanat per l’edat i de seguida he quedat desclassificat (potser ja hauria d’haver inventat la primera resposta): l’enquesta era per a gent de 18 a 35 anys.
En fi, que m’he quedat amb les ganes d’introduir-hi una miqueta de fantasia electoral.