Gàlim

He estat aquests dies preparant un ‘especial’ dedicat a l’Ovidi que publicarem demà dimarts. Una cosa senzilla i sincera, sense pretensions d’acostar-se a cap exhaustivitat, i fet, sobretot, per a consum local. Se’n podrien haver fet moltes més coses, hi ha més material i més persones implicables… però això, si vostés volen, ho podem anar preparant amb calma per a més avant.

Inevitablement he recordat el dia aquell en què amb el seu cotxe va arribar a l’Olleria des de Barcelona per a participar en l’homenatge a Fuster. No em cal ni vull entrar ara a confirmar qualificatius personals i professionals que demà correran –més encara– per papers i pantalles. Ara és que he tornat a ser conscient de la sort que vaig tindre de conéixer-lo i de tractar-lo, ni que fóra només per unes hores. Tot un privilegi fruit del meu desfici pel país, un privilegi que és una de les parts diguem-ne bones del destí que patim els qui hem tingut la xamba incerta de ser fills de déus mediocres.