“Ells” ho poden fer, tu ni pensar-ho
La vida als bars, com a client –tot i que la meua ja no siga tan activa–, és una font de sorpreses i experiències. Només cal tindre en compte que la majoria tenen encesa la tele, i majoritàriament en canals que no m’atrevisc a veure de manera domèstica.
La setmana passada, després del merder mogut per aquella xicona que es deia infermera i que es burlava del nostre idioma, un nombrós grup de metges va fer una mena de decàleg on reclamava una miqueta de dignitat i no abandonar la llengua al primer fonema que sone castellà.
Des de la barra del bar se sentia com, en una mena de programa que es diu informatiu i no passa d’espectacle, la periodista alertava que els metges exigeixen atendre només en català, i que només ho deixarien de fer en cas que hi haguera dificultats de comunicació.
Ho explicava com qui es refereix a una actitud radical, excedida, discriminatòria. Es veu que no se n’adonen (o no volen), però de fet és la mateixa actuació dels metges que atenen a Palència, Salamanca o Almeria: només parlen als pacients en castellà de no ser que no els entenguen. I així anem, havent de reclamar contínuament tindre el dret a allò que per a ‘ells’ és natural. Tindre’l: exercir-lo ja seria per a pegar-se un bac en terra.