Gàlim

Imagine que se’n deu haver penedit de seguida. O això espere. Perquè la manera com ha introduït les imatges sobre els atemptats de Brussel·les, d’altra banda innecessàries, ha estat directament immunda.

Potser és perquè estan acostumats a fer sensacionalisme, fins i tot quan diuen que diuen notícies. O potser és perquè, conscientment, estaven ‘espectacularitzant’ la tragèdia i no ha sabut reprimir l’eslògan. Siga com siga, el resultat ha estat implacablement feridor, insultant.

Mirant a càmera, amb un to que volia carregar d’importància allò que estava a punt de dir, com qui anuncia el resum d’una final històrica de futbol, el presentador del telenotícies ha amollat que tot seguit s’oferien ‘els millors moments, les millor imatges de la jornada’. I han començat a aparéixer vídeos del resultat de la barbàrie, de la mort, del terror. ‘Les millors imatges…’.

Allò, que ja no explicava res de nou, que havien anat repetint morbosament mentre analistes parlaven i parlaven sense saber ben bé de què, ho tornaven a abocar a la pantalla per a furgar en el dolor sense cap valor informatiu. ‘Els millors moments…’.

I així van. Quan la informació no és informació, sinó l’espectacle que se’n pot despendre, les notícies són un circ. Sobretot si el lleó es menja el domador.