Dilluns i bon dia
Mentre m’alçava aquest matí, de manera parsimoniosa, dubtava encara com encarar el dia. No tenia decidit en quin ordre mamprendre les coses importants a fer perquè tenia pensat d’adaptar el ritme a la calor, que és una manera de dir que faré vacances d’alguna cosa a què em dedique últimament.
Encara estava en el dubte, ja a punt del tot de començar dia i setmana, quan la solució s’ha presentat inesperadament i desgraciada. Un clec ha desfermat les alarmes i els tèrbols presagis que, dilluns i bon dia, s’han confirmat: avaria ortopèdica important. De manera que tots els dubtes s’han acabat davant la urgència que, necessàriament, ha passat a ocupar el lloc preferent d’actuació immediata.
El clec, ha anat acompanyat d’una exclamació espontània que fa de mal reproduir. També és de veres que, ràpidament, he reconegut que almenys l’incident no em va destorbar el compromís de dissabte. Potser és que encara queda algun déu misericordiós.