Despago
Em va fer l’efecte que feia ben poc que havia entrat en un somni boirós i inconsistent. No tenia argument, o jo no li’l sabia trobar. En això, que el despertador va sonar i me’n va expulsar d’una manera molt eficaç, abandonant-me en un terreny que em semblava que no em corresponia. (*)
L’hora que marcava el rellotge-mòbil-despertador (7.30) justificava la son als ulls i més enllà, i en la mesura que vaig poder vaig intentar recordar quan i per què l’havia activat tan matí. Durant un temps de durada impossible de calcular ho vaig provar, però no vaig saber trobar en la memòria cap moment en què això passara, ni vaig ser capaç de descobrir quin motiu podia haver-me dut a posar aquell aparell a aquella hora un diumenge… oh! diumenge? Quin despago!(**) (***)
La son ja no me la vag poder llevar de damunt en tot el dilluns.
* Ací he hagut de fer una parada en la redacció perquè el telèfon (el protagonista del fet) ha sonat. Em buscaven per a fer-me una entrevista. Ja la llegireu (si voleu).
** Desengany, desil·lusió
*** Una segona trucada ha interromput l’escriptura: ara era per a confirmar que sí, que seguim avant amb allò que vaig dir d’organitzar per a l’octubre, amb Arthur Caravan, Hugo Mas, VerdCel i personatges diversos relacionats amb el món de l’escola valenciana.