Publicat el 24 de maig de 2008
Desesper
Se m’acaba de morir una idea, un projecte de literatura fàcilment estèril, un intent albat d’explicar alguna cosa. I no tindria importància, absolutament gens, si no fóra que per la finestra veig la comitiva fúnebre del soterrar d’una xiqueta. Ara mateix. Una coincidència obscena que em regira la poca fe que em queda.
Vénen de la missa. Hi ha anat Déu? Qui l’ha deixat entrar?
Tinc el cor com si l’hagués empomat al vol, em batega a una velocitat no permesa pels radars de sentiments, i tinc por que em caiga a terra perquè sé que no el podré plegar: hui em pesa massa, farcit de penes insignificants davant d’un taüt obstinadament de bolquers.
No volia escriure. Vull dir que duia idea de no escriure res estos dies, de deixar en guaret el cervell, però el desfici m’ha guanyat.
Posaré ara el punt i final, i em quedaré imaginant com un déu petit tanca un nínxol i es pessiga els rulls que no ha deixat créixer.
Misèria!
(Açò és un dels textos que apareixeran publicats i il·lustrats a Roba Estesa)
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Roba estesa per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
meravellós