Gàlim

T’encares a l’ordinador amb una certa sensació d’urgència. Hi ha una cosa que, per a bé anar, hauria d’haver estat feta des d’anit, però no va poder ser. Li dius que s’engegue, i les presses que duus topen amb l’empatia digitalment nul·la de l’aparell, que incapaç de comprendre res de la vida real decideix per iniciativa pròpia de posar-se a actualitzar programes i endergues. Mires la pantalla, li fas una referència en veu alta a la mare que va parir els algoritmes i li demanes que mire de no entretindre’s massa. I en això que et ve al cap quan dissabte ella et va preguntar: per què la gent parla als gossos com si foren monyicots?.

Ara em veig jo parlant-li a un aparell sord i més aïnes dessentit. Això sí, no com a un monyicot.