Gàlim

Dit això, va insistir a recordar que el risc zero no existeix. I en una filigrana que volia ser una argumentació, va afegir que tampoc no existeix en la circulació ni en els parcs infantils. L’home es degué quedar ben pagat de si mateix. És el nivell que tenen, ja no cal que n’esperem més.

Al costat d’aquestes comparacions desbaratades, els seus col·legues de partit en el govern han llançat un grapat de propostes de llei i iniciatives amenaçadores que es passen “per baix cama” la legalitat, el trellat, la convivència i la dignitat de la Generalitat. També és cert que, si no ho feren, ens deixarien despagats després de tant de brofegar els últims anys.

Però el perill no són (únicament) ells, els franquistes declarats i orgullosos de refregar-nos-ho per la cara. El perill es troba en els dirigents del PP que, com sembla, donen corda a les actituds de tendència feixista dels seus socis de govern de manera còmplice.

Mort Franco, va deixar somort el franquisme incrustat en les diverses juntes del poder. El feixisme local, poc perseguit i ara desacomplexat amb escons i pressupost públic, amenaça tothom, també als votants del PP. I als de Vox mateix. Toca defensar-se’n, i una de les maneres més útils seria llevar-los de les institucions. La gent de bé que quede en el PP ho hauria d’entendre. Dels grapadets de l’aigua, en acabant, no escaparan.