Que al País Valencià els casos de corrupció han sigut molts, milionaris, i fins i tot d’una extrema misèria moral com en el cas dels fons de Cooperació Internacional arramblats per Blasco, és una realitat indiscutible. Ara bé, davant l’espectacle de regidors i batles detinguts a Madrid, de les dimissions de consellers en aquella autonomia encausats, o de les detencions d’alts càrrecs i empresaris, a centenars, a Andalusia… vist tot això, assenyalar-nos com al territori corrupte per excel·lència és mala fe: estratègia. I que ens ho acabem creient és un perill per a la nostra autoestima com a poble.
Eixa és l’estratègia: destruir-nos l’autoestima, mentre alhora ens saquegen els comptes i les caixes. Per sort, sembla que hàgem arribat a temps de posar-hi remei. Que així siga.