Gàlim

L’atzeneta va eixir de l’Olleria amb independència de l’horari previst, i amb totes les places preparades encara que al final no en calien tantes. Anàvem en direcció a Xàtiva, on havíem de recollir un personatge que feia hores que havia d’haver aribat a casa. Pel camí, via telèfon ens confirmaven que no, que encara no en sabien res. Per fi, a l’alçada del carrer de la Reina sonà el meu mòbil: xe, és que s’ha punxat una roda i no dúiem ni gat… on quedem?

Per la font del Lleó vam vore aparéixer al Botifarra, que de seguida batejà el vehicle amb el nom que se li quedarà per sempre: l’atzeneta. El vam carregar i, després d’un episodi etnogràfic, vam mamprendre per fi la ruta cap a Catarroja on ens esperava plàcidament Miquel Gil a vore com anava això de la Roba Estesa. Ara ja sabem on viu, la qual cosa no és ni bo ni roín, però per a ell sempre pot ser un perill.

L’expedició, a banda de Jordi i un servidor com a queferosos del projecte, i de Botifarra com a efectes especials, la formava també el doctor Olivares, per dur algú de trellat, i Natzari, l’home de pes en tot açò que anava al volant de l’atzeneta.
Un poc perduts pels polígons industrials i les rodones desbocades, l’ajuda en directe de Miquel ens guià a través del mòbil fins al barranc de Xiva, des d’on el veiérem pegant braçades al balcó del seu pis. A l’altre balcó hi havia la Malen que també ens feia senyals. Impossible no trobar-los.
En instal·lar-se al pis, vam encetar algunes converses genèriques i altres més puntuals, però havíem anat a vore això de la Roba Estesa i sembla que ara la idea és que el mateix xip, microxip o botonet puga reproduir dues peces musicals distintes, segons quin moviment faces amb la/les caixes. Al final petarà tot. Jo encara no sé quina idea sonora porta Miquel pel cap, però a originalitat no crec que ens guanye ningú.
Jordi va mostrar coses que ja estan prenent forma, algunes de les quals Miquel ja coneixia a través d’aquest bloc (hola, Miquel!), però vistes i palpades impressionen més. I vam recordar que haurem de fer memòria al Partal sobre la possibilitat d’una versió virtual de l’invent.
Abans d’anar a sopar vam vore una gravació d’una entrevista de Botifarra a una dona de la Llosa de Ranes, sobre una de les darreres (si no la darrera) dansa del vetlatori feta a la Costera, a primeries dels anys 20 del segle passat. Crec que era l’home d’aquesta senyora el que es va afegir al documental amb històries de roders.

El sopar, si no recorde malament, no prestà per a moltes línies, així que ja podem dir que vam eixir al carrer on Malen s’acomiadà perquè l’endemà matinava. Els fets delictius no fan pont.
Al més pur estil Paco Muñoz, l’atzeneta es convertí en un estudi per escoltar uns proves del que serà el proper disc de Botifarra: impressionant. El vetlatori esborrona, i amb el cant de batre ho fa tot a banderes. Les ‘carpinteres’ ausaes que ixen!

La visita es va acabar amb una sessió fotogràfica per deixar constància dels fets. Quan arriben a les meues mans, serviran per il·lustrar açò.