Comença a sonar
És una gràcia anar a sa casa. Com que en aquest segon viatge entràvem a Catarroja per un altre camí, també vam arribar a lloc guiats per ell a través del mòbil, fins que el vam vore al balcó pegant braçades.
Deia que li feia vergonya posar-nos el que estava començant a fer, que allò que tenia no era res en concret. La música per a Roba Estesa. Que no? No ni poc! La idea que eixia d’aquel mac portàtil en forma de melodies i musiquetes dóna per a molt. M’admira la capacitat de creació que tenen algunes persones, com l’altre, que explicava idees per a la part gràfica del segon disc de Botifarra, mentre jo em refugiava en el plat de pasta que Malen havia inventat per a sopar.
Davant dels artistes del crear i els del saber, jo em conforme amb la meua especialitat d’emprenyar al personal i d’ajuntar persones de profit. Pitjor és res.
Que faria el mon sense els pocs especialistes que hi ha (amb la suficient gràcia) per fer comboi?
Estic expectant per vore com resulta el part després d’un embaràs llarg, compartit i dessitjat.