Gàlim

El vaig veure per última volta a Otos, diria que en el Sant Ovidi de l’any passat a Ca les Senyoretes. Després va vindre el colp inesperat, a traïció, que ens va deixar l’ànima congelada.

Vaig anar sabent d’una lenta recuperació mentre es barallava amb el tractament i les seqüeles del tumor. La milloria semblava assentar-se (m’ho semblà a mi) quan em demanà material per al llibre de festes de Banyeres: volia fer-hi referència a la portalada renaixentista de l’església de la Magdalena de l’Olleria. Li vaig passar el contacte amb un historiador, una fotografia antiga, i vaig quedar d’enviar-li’n una de més actual i amb qualitat. I açò, després, m’hauria d’haver fet plantar l’orella.

Perquè va passar el temps sense que jo li enviara la fotografia, ell no me l’arribà a reclamar, i jo no vaig saber lligar caps. Va ser la T. qui em va fer veure que el silenci era el senyal d’una recaiguda que de seguida vam comprovar que era greu. Molt greu. Definitivament greu.

Demà soterren a Banyeres l’Adrià, un dels esperits més lliures i vitals que he conegut.