Gàlim

Tinc quimera que sí. El sopar-festa d’anit, continuació de l’afterawers de la Intercomarcal Cabotista de l’abril passat, va ser tot un èxit en l’execució precisa de la improvisació més riallera. Una caterva de cançons per a un públic (els que ho sabíem i els afegits) entregat i admirat. Els artistes impagables, i els ‘aplaudidors’ en el seu lloc d’animar-los.
Aquest matí, el senyor amo de la ca les Senyoretes (amb el permís d’Assumpció, ama autèntica i fefaent de la cosa), encara estava que no se’n podia avindre del nivell artístic del cantant de malnom d’estri per escriure. M’ho comentava abans de l’hora de dinar, que ens hem alçat tard. Jo, per fi, vaig fer nit en la ‘meua’ habitació. Finalment l’he estrenada!!
Amb Paco Muñoz no he parlat, però crec que ell i Pepa també se’n van anar cap a casa ben contents i pagats.
I tot això, el dia que el Nàstic va pujar a primera divisió. Queda, doncs, inaugurada la penya del Nàstic de la Vall d’Albaida (i crec que també de la Safor).

Més detalls: Pentecosta a Otos Adrià de Banyeres
Més coses: Crònica d’un sopar (esperat) des de feia alguns dies… Àngel de Benicolet