Gàlim

L’edifici és de pedra antigament solemne, bell. Després de les primeres salutacions i algunes presentacions, una fotografia de rigor i movem cap a la sala on toca fer la reunió.

– Millor per l’ascensor, no?

Ella mateixa es respon i em guia fins a l’aparell elevador. Ja instal·lats a l’interior em demana d’on vinc.

– SÍ? Jo sóc de Montaverner! Vivíem a la colònia del Trovador, on treballava mon pare. Diumenges anàvem a l’Olleria.

– I a la fira, he afegit.

Hem arribat al lloc, han aparegut tots els altres i s’ha abocat a seguir amb la faena. Ha desaparegut abans que li haja pogut preguntar el nom. Però el sé.