Gàlim

No puc dir que em preocupa, perquè no és això, però sí que comença a intrigar-me la possibilitat que, efectivament, tinga un doble. Faig broma, però com que és altament improbable que algú em puga confondre amb alguna altra persona, i està passant, crec que potser estaria bé d’obrir una investigació.

Com a pistes tenim que el meu doble deu moure’s bastant per Ontinyent, que molt probablement ha treballat o ha tingut alguna relació amb l’oficina del SERVEF d’Ontinyent, i que té afició als scalextric. I, evidentment, ha de tindre una aparença física d’una lamentabilitat comparable a la meua.

Va ser anit mateix, quan sopàvem la Teresa i jo a Albaida, que, sense arribar a confondre’m, el cambrer assegurava conéixer-me. Cap de les pistes que em donà portava a res que fera pensar que era jo qui en realitat coneixia, sinó algú a qui em semblava… o aquell a mi. I ací ve la part de filosofia-ficció: si tal com alguns asseguren, tots tenim un doble, qui és l’original? Sóc jo, i a l’altre li van fer la putada de semblar-se a mi? O sóc jo la víctima d’un joc de despropòsits?

Res. Parlar per no callar.

A tot açò, el sopar molt bo, però no sé per què li han de dir ‘sartén’ a la paella.