Gàlim

Per sort vam arribar amb temps, que ja veníem escarmentats. Poc després de les vuit aplegàvem a la porta del teatre Principal d’Alcoi, i en vista de l’esperada dificultat per aparcar per allà, ens vam distribuir estratègicament en dos grups: un se’n va anar a buscar un lloc on deixar el cotxe, i els altres anàrem a traure les entrades.
En reunir-nos vam començar la part dificultosa de l’expedició: trobar un lloc on sopar en un radi no massa ample. A la plaça de Dins, allà mateix on érem, els locals són la mínima expressió de superfície útil per als clients, i seure al ras era un suïcidi. A les proximitats els locals eren atabicats de parroquians, excepte un, buit, que justament tenia totes les taules reservades per a la gent que anava al teatre, segons van explicar els propietaris.

Al teatre? No sabíem que a l’altre teatre hi havia també espectacle. Ho vam entendre més tard, quan de nou a la plaça de Dins miràvem una comitiva que acompanyava una xicona a qui cridaven ‘viva la nóvia!’, i que anava sobre un burret resignat. Una de les xiques de la comitiva vivia abans al poble, em va saludar i en dir-li que havíem anat al teatre ens va informar que feien un musical… Vaig aprofitar per preguntar-li on podríem sopar, però la cosa no tenia massa solució, i tot per haver descartat massa prompte un local al costat mateix del teatre, on vam acabar sopant atesos per una senyora de simpatia extrema.
A l’hora del concert érem al teatre. Amb Miquel Gil havíem quedat que parlaríem en acabant de l’actuació, que va resultar redona, festiva, efectiva. Mentre desmuntaven els equips vam xarrar una estona, de la propera moguda filomusical que hi ha en marxa, i del projecte Roba Estesa, és clar. Miquel es va endur un parell de caixes ja prou definitives, i una maqueta de la interior amb alguns gravats acabats. Diu que s’hi posarà de seguida a vore què inventa i com ho fem sonar. D’uns petits altaveus de cartró programables s’ha parlat, però encara hi ha moltes coses per vore.
Ens vam acomiadar d’Alcoi en un pub pretesament irlandés i una miqueta atrotinat. Feia fred anit allà dalt.