Pere Meroño

Les primeres passes del nou executiu català estan resultant ben encertades políticament. L’acord d’investidura, la composició del govern, alguns rostres i perfils –Ferran Mascarell, Andreu Mas-Colell, constitueixen un encert. I apunten a una conjunció político-parlamentària amb ganes, amb condicions, amb experiència, sàvia i dúctil, per inaugurar un llarg i perdurable període de governació d’aquest vell-nou i dinàmic centredreta nacionalista (…)

Efectivament, s’ha obert un nou cicle polític a Catalunya, no merament canvis nominals. El mapa polític vigent, està canviant en profunditat. Socialistes i Esquerra s’enfronten a situacions ben complexes, la sortida de les quals es mostra difícil i no pas amb perspectives bones a curt i mitjà termini. Això, si se’n surten. La minva de pes d’ERC, la competència parlamentària de SOLIDARITAT, el debat intern, un hipotètic canvi de liderat, mostren un tauler prou envitricollat.

CiU, d’altra banda, ha estat, en termes de resolució de conflictes, d’amortir situacions, una força prou eficaç a l’hora d’estabilitzar, d’anestesiar, de diluir. Res més dolent, doncs, que subestimar-los, que combatre’ls amb missatges simples, epidèrmics, precipitats.

Cal molta saviesa per saber “llegir” allò que s’ha esdevingut, el per què, el com, tot fent projeccions de futur, i apuntant a diversos escenaris. D’aquesta anàlisi i de la suma d’intel·ligència i oportunisme poden produir-se encerts que permetin l’avenç d’un bloc sobiranista més fort, més representatiu, amb possibilitats de decidir i d’empènyer Convergència cap una determinada direcció. Bo i recolzant allò que faci bé, articulant propostes, desfermant iniciatives, que facin visible una oposició lleial i amb gruix alternatiu, disponible, a l’abast.

No serà fàcil. No serà pas gens fàcil. Ni senzill. Potser serà impossible. I mentrestant caldrà mantenir viu, dinàmic, el partit. Altrament ens podem veure instal·lats en un panorama anodí, sense solta ni volta, amb perspectives de canvi zero. Bé cofoista, bé pessimista. I que duri dècades.

Cal dir, alt i clar, que ERC i Solidaritat no faran res sense entesa, sense diàleg fecund, cadascú a la seva. La nova situació és tan endimoniadament perversa que o paren compte o restaran petrificats i inoperatius.

Josep Pallach 1920/1977