Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Quan he vist que el disc que acabo d?enregistrar té una durada superior als quaranta minuts he respirat tranquil. Perquè? Doncs perquè aquest és un dels requisits imprescindibles per a què la Generalitat, concretament l?Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), el tingui en compte a l?hora de decidir si ajuda o no a la seva promoció. En serio.
L?ICIC va decidir no ajudar a la promoció i la publicitat de ?El vals de la ingenuïtat?, el meu segon disc, perquè té una durada global inferior a quaranta minuts. No, no és una broma, és real. Ja ho veieu, per a l?administració pública catalana el principal és la quantitat. O, si més no, abans de comprovar la qualitat d?un producte cultural per promocionar-lo es fixa en quant pesa. En aquest cas, en quant dura.
Per a ells, un cd amb menys de quaranta minuts no és un disc de llarga durada: és un mini-cd. Raó per la qual no mereix el seu recolzament. Curiós criteri que hauria deixat sense ajuda discos extraordinaris com, per exemple -fixant-me només en la cançó d?autor en llengua catalana-, ?El meu amic el mar? de Lluís Llach (31 minuts i 42 segons), ?Tal com raja? de Joan Manuel Serrat (32 minuts i 43 segons) o ?Fa 20 anys que tinc 20 anys? del mateix Serrat (34 minuts i 53 segons). Per sort, a cap dels dos tòtems de la Cançó no els calia l?ajut de la Generalitat. No és el meu cas.
Llàstima que no conegués aquesta circumstància mentre grabava aquell disc (¿o hauria de dir aquell mini-disc?). Hauria allargat cadascuna de les cançons, ni que fos innecesàriament, o hauria posat alguna més, encara que no em fes el pes. Tot per arribar al minutatge necessari que mereixés el reconeixement d?aquesta administració nostra que tots paguem.
Què bé que ?El món es mou? duri, en total, 49 minuts i 43 segons?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs m’alegro que duri 49’43”. A veure si així hi ha una mica de col.laboració per part de l’Administració.
Espero que aviat, amb els bolos, et passi l’ enyorança de l’estudi.
Sembla mentida que, en música també, valgui més un número que el què s´hi diu.
Salut i fins demà, company!
Hola wapi!
Feia dies que no passava per aquí… Només una pregunta, si El vals de la ingenuitat era un mini-disc, El món es mou serà un super-disc?? 😉 per les cançons que hem escoltat ja suposo que si…
Per on pares? xq ja no et veiem els divendres? espero que sigui perquè anaves molt liat amb el nou disc! et trobem a faltar…
A veure si amb les ajudes de promoció que et donaran et podem veure fins i tot a Sta coloma. Si no ja saps que anirem on faci falta per veure’t!!!!
Una abraçada, wapisim!
Laura