Albert Fibla
De tornada d'enlloc
Tres diaris de gran tirada, La Vanguardia, El Periódico i Avui, dediquen els col·lecionables del cap de setmana a Lluís Llach, Bob Dylan i La nova cançó; Joan Manuel Serrat i Joaquin Sabina omplen durant tres dies el Palau Sant Jordi; Paolo Conte actua amb èxit rotund a Girona i Barcelona? ¿Algú dubta que la cançó d?autor no te un públic ampli al nostre pais? És tan veritat aixó com que les noves propostes en aquest gènere no estan recolzades com cal per ningú.
Paolo Conte farà 71 anys el proper 6 de gener; Bob Dylan 67, el 24 de maig; Joan Manuel Serrat 65, el 27 de desembre; Joaquin Sabina 59, el 12 de febrer, els mateixos que celebrarà Lluís Llach, ja retirat, el 7 de maig. Hi podriem afegir, entre d?altres, a Paco Ibáñez (73 anys el 20 de novembre), Raimon (67 anys el 2 de desembre), Caetano Veloso (66 anys el 7 d?agost), Pablo Milanés (65 el 24 de febrer), Luis Eduardo Aute (65 anys el 13 de setembre), Silvio Rodriguez (61 anys el 29 de novembre) i Victor Manuel (61 anys el 7 de juliol). Aquests noms indiscutibles en la cançó d?autor que s?ha consumit i es consumeix a Catalunya segueixen sent rentables per a les discogràfiques i segueixen omplint qualsevol auditori, també al nostre pais. El seu legat és i serà importantíssim, han deixat i deixaran petjada a moltes generacions de tot el món. Tots ells han obert un camí, han forjat una tradició, han creat un gènere.
Dit això, m’agradaria fer veure que, a Catalunya, la moltíssima gent que ha seguit i segueix aquests tòtems de la cançó d?autor no te la possibilitat de conèixer com cal les noves propostes en llengua catalana que conrean el gènere i que volen treure el cap. Perquè, des de fa molts anys, la cançó juga a la segona divisió de l?interés mediàtic, perquè ni l?administració ni la televisió pública n?han tingut la més mínima consideració, perquè sembla que la crítica i el periodisme especialitzat s?hagin entestat en diluir-la en altres gèneres i fixar la seva mirada sobre tot en les opcions més heterodoxes? La llista podria ser molt més llarga, però no tinc ganes de fer-me mala sang. En qualsevol cas, quedi clar que aquí hi ha un públic al qual no s?està arribant perquè no tothom fa la seva feina.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Albert!
Fa temps vaig llegir un article semblant a aquest al teu blog . La veritat, mai m’havia parat a pensar en el tema de les edats d’ aquells que com dius tu encara segueixen i seguiran tenint tirada en el mon de la musica per ser referents ja de per vida. I esque aixi posades totes del tirón dona que pensar.
Jo mateixa he crescut amb cançons seves desde molt mol petitona. El meu pare s’ encarregava d’ adormirme amb elles mentre me les tocava am la guitarra.Inevitable no tenir-los com a referent.
I tal com va fer el meu pare jo ho faré am els meus fills en un futur, am els meus nous referents, amb un Tot es fum o amb un Nom de Dona.
Aixi que temps al temps, molts ànims i endevant!:)
una abraçada
,