Albert Fibla

Ara que és època de casaments i comunions, em ve de gust escriure sobre el que sovint comentem amb un capellà que sap, com ningú, com n?arriba a ser d?hipòcrita la gent, perquè, com li passa a tots els del seu gremi, la inmensa majoria dels casaments, les comunions i els batejos que ha celebrat han tingut com a protagonistes a persones que no volen saber res de la religió cristiana.
Em poso en el seu lloc, tot i que sóc religiosament abstemi, i no sé si podria contribuir a la farsa. Això de pujar al púlpit té molt a veure amb pujar a l?escenari. Per això, quan m?imagino dirigint-me a una audiència que el que més vol és que enllesteixi ràpid i que s?aplega allà al davant per compromís, per tradició i per, en definitiva, qualsevol cosa menys que per escoltar-me, em costa d?entendre com poden els capellans fer aquestes celebracions. El meu interlocutor, però, em dóna una resposta definitiva: ?Si em negués a casar a qualsevol d?aquestes parelles que només busquen la festa, que no volen entendre que aquest és un acte de consagració religiosa i que, després de la cerimonia, mai més tornaran a l?esglesia, l?endemà sortiria a tots els diaris. I no precisament com a heroi?. Algú pot dir que no té rao?
L?estadística indica que, cada cop més, les coses es posen al seu lloc: ara mateix ja se celebren més casaments civils que religiosos. Una dada impensable fa uns anys. Amb tot, continua sent enorme la quantitat de gent que, sense cap convicció religiosa, s?estima més empassar-se els cursets d?iniciació matrimonial i passar per la vicaria que ser conseqüent amb les seves idees.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!