Albert Fibla

“No s’ha de barrejar futbol i política”, diuen els que no volen mullar-se quan toca opinar del que es deriva d’aquest esport fora dels terrenys de joc. Però és inevitable que el futbol, que afecta a tanta i tanta gent, no entri en el terreny del que, segons diu l’Enciclopèdia Catalana, és un “conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics”. Per corroborar-ho només cal veure els darrers actes de Joan Laporta i de Silvio Berlusconi.
En el darrer Congrés de les Penyes del Barça, celebrat a l’Hospitalet de Llobregat el passat 6 d’abril, Joan Laporta va protagonitzar un míting en tota regla quan, entre d’altres coses, va demanar als seus socis i seguidors, d’una manera inusualment vehement, que no es deixissin enganyar per la premsa amb frases del tipus “al lloro, que no estem tan malament”. Aquest episodi ha engreixat els arguments dels que veuen en el president del Barça un irrefrenable desig de fer carrera política. Home, a mí no em sembla que aquest sigui precisament un pas endevant en el camí de Laporta cap a la política -més aviat hauria de tirar enrere a tots els que podrien ser els seus adeptes-, per bé que ensenya la cara més, diguem-ne, populista que fins ara ha mostrat el màxim dirigent blaugrana.
Laporta haurà de negociar en els propers dies amb algú que ha vinculat com ningú política i futbol: Silvio Berlusconi. El recentment escollit president del govern italià, que és també l’amo del Milan, un dels clubs més poderosos del món, no va dubtar en anunciar la més que possible incorporació al seu club de Ronaldinho durant la campanya de les eleccions que acaba de guanyar. Un fet que, pel que sembla, es farà realitat ben aviat. Sigui com sigui, els experts estimen que si l’arribada del devaluat futbolista del Barça al Milan s’hagués produït durant els dies previs a les eleccions Berlusconi hauria guanyar al voltant de 100.000 vots… Desconec en què s’ha basat aquesta estimació, però em sembla un insult a la inteligència dels votants italians. De vegades, sí que no cal barrejar política i futbol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!