Els 25 diputats del PSC al Congrés han votat, un cop més, en contra dels interessos dels catalans. Han impedit exigir parlamentàriament i política que el Govern espanyol pagui a la Generalitat els més de 1400 milions € que li deu pel fons de competitivitat.
Ha votat en clau PSOE-Espanya, com sempre, però en el seu posicionament pot haver-hi, a més, una altra raó política i de partit inconfessable, que no es pot declarar en veu alta però que Joaquim Nadal ha deixat entreveure en les seves cíniques declaracions: “diguérem que estaríem al costat del Govern català, no al costat de CiU”.
El PSC vol deteriorar el crèdit polític del Govern de CiU, sap que l’ofec econòmic l’obligarà a no poder atendre les demandes i necessitats de la ciutadania, espera que l’efectivitat de decisions restrictives provoqui la reacció crítica social… Les “retallades” són l’argument únic de l’oposició socialista.
No l’importa al PSC que les conseqüències de la negativa del PSOE a retornar a la Generalitat els 1450 milions € ataquin directament el benestar de la societat catalana, només l’importa evitar eleccions anticipades a Espanya i estalviar una derrota parlamentària al PSOE i menyscabar les possibilitats del Govern de CiU de minorar els efectes del dèficit acumulat.
Els catalans n’hem de prendre nota. Aquesta ha estat la prova que el PSC mai no reivindicarà el pacte econòmic per a Catalunya davant del Govern espanyol… sigui o no aquest un Govern del PSOE. El PSC és un partit espanyol convers. Ben segur que molts dels seus votants, socialistes catalans, avui se senten orfes i avergonyits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molts votants se’n senten, ben segur, orfes, i molts altres -qui en té més, cofois i orgullosos.
Pere Meroño
Si el PSC hagués votat en bloc, hagués posat en evidència la Carme Chacón. I em penso que la Carme, néta del meu admiradíssim llibertari Francisco Piqueras, no sembla disposada a fer-se l’hara-kiri polític, ateses les seves ambicions presidencials.