AixòToca.cat

Text extret de l’Això Toca:

L’estelada la tens tu, Ronnie!

Érem a Diagonal amb Passeig de Gràcia envoltats de gent. Samarretes del Barça, banderes de Catalunya (moltes amb estel) i una alegria desbordant. Els campions, arribaven els campions. L’autocar era davant nostre. Maxi, Ronaldinho, Larsson, Belletti i els altres jugadors. I llavors, allò que sembla impossible. L’autocar s’atura i el Ronaldinho queda just davant nostre. Ens mira i el meu germà i jo sacsegem les estelades. Ens adonem que ens segueix mirant i des de la distància veig que el Ronaldinho ens demana una bandera. Ens l’està demanant? De debò? Sí! No m’ho penso, de l’estelada en faig una bola el més compacta possible. Mesuro la distància. Agafo forces i llenço l’ensenya. Quan l’estelada està fent el viatge entre les meves mans i les del Ronnie penso que no arribarà, perquè els catalans, normalment, perdem i perquè de cent vegades que li tirés la bandera, només n’encertaria una. Voleia la bandera, passa per sobre del cap d’una Mossa d’Esquadra i recordo que aquestes quatre barres vermelles amb l’estel blanc sota fons blau m’han acompanyat en multitud d’ocasions. Aquesta bandera té una història, la meva, aquesta bandera simbolitza allò que tants somiem. Sembla que arribarà. Sí! L’agafa. La té entre les mans. I se la posa al cap, per sobre de la bandera de Brasil. El Ronaldinho porta la meva estelada lligada al cap. Tot seguit, amb el Vallès i el meu germà apretem a córrer i seguim fins a Francesc Macià els homes que ens han fet, de nou, campions. Els homes que ens han fet feliços. I encara ens queda París…

A més, la imatge i les xifres de la Rua blaugrana a: www.aixotoca.com, el setmanari irònic d’actualitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!