El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
“La natura provident ens procura una bèstia per a cada molèstia”, diu el poeta Joan Oliver. Jo avui he d’afegir: La natura provident ens procura un goig per a cada post.
No pensava pas fer un post avui. Divendres – ja m’enteneu, tota una setmana a l’esquena – set hores de feina, tertúlia literària a les 19h… Però qui es pot resistir a un arc de sant Martí que cau d’un cel, minuts abans rogenc i ennuvolat. Una aliança de la natura amb nosaltres, un viarany de colors, un cant a la diferència i a la varietat, una promesa de meravelles.
L’he vist per la finestra del bus.
– Mira J. l’arc de sant Martí.
Nosaltres i un parell més hem aplaudit. És un espectacle per a fer-ho. Millor que molts.
Diuen que allí on apunta el cap de l’arc si pot trobar un tresor o una olleta de la sort. També conten que si un infant hi passa per dessota es transvesteix i canvia de sexe. Potser és una metàfora d’un món millor, mes equilibrat, amb valors emergents i en equilibri on els homes poden aprendre de les dones i les dones poden aprendre dels homes.
Em torna a venir al cap en Rilke: Un dia existirà la dona, el nom de la qual ja no significarà tan sols una oposiciío al masculí sinó alguna cosa en sí mateixa, alguna cosa que no fa pensar en cap complement ni limitació, només en la vida i existència: la persona femenina.
Aquest progrés transformarà ( en un primer moment en contra de la voluntat dels homes que es veuran superats ) l’experiència de l’amor, la canviarà de dalt a baix, la convertirà en una relació pensada, de persona a persona i no d’home a femella.
Bella reflexió per al cap de setmana. Entrem a l’arc i passem-hi mil vegades, omplint-nos de matisos i tendreses. Bona vesprada
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
També pot ser una preciosa llaçada per al regal d’un dia perfecte…
Els arcs de sant Martí els contemplo amb una mirda especial, per bonics i perquè duren poc. Com que per aquí dalt a l´Atlàntic tenim molt de joc amb la pluja i la llum en veiem molt sovint. De vegades, dos i tres al mateix temps.
Quin regal per al cap de setmana! Un arc de St. Martí, amb els seus colors, que emergeix de la foscor cap a una zona d’arbres i mar on la llum ja se n’ha ensenyorit. I una reflexió sobre la dona preciosíssima.
Gràcies.
Abans que surti l’Arc un s’ha de xopar -fins el moll de l’os- d’amor i pluja, d’amor i pluja sense paraigües. L’amour c’est tout.
Allà on diu que
there’s nothing like
a sensitive kind
http://www.youtube.com/watch?v=Zpfk6XX7w44
(i dedicat a en J. el solo d’harmònica)
Hi ha un bon reportatge d’una persona que aprecies. Vaig estar contenta
Tant de bo arribi un dia en que l’home no utilitzi la seva força física per sotmetre a la dona, i la dona no utilitzi la seva força interior per manipular l’home.
Dissabte passat mateix en vaig veure un d’arc de sant Martí que sortia just per darrere la Seu. Era realment preciosa la imatge i llàstima que no duia la càmera de fotos a sobre.