Ulisses20

“El llum de la mineta guiarà els nostres morts fins a casa. No us oblideu d’encendre-la, abans que no es faça de nit fosc, que el dia és tan curt en novembre que els vostres no us trobaran, ni trobaran ningú que els empare. Nit d’ànimes.”

Supose que els nostres alumnes ja s’hauran tret tota la pintura de la cara, la cara de fantasma o de mort o de monstre, la disfressa, que hauran gaudit del joc i dels amics, i de la traca festiva abans de TotSants, i ja tornaran a ser qui eren divendres mateix. Sobre la mort i els morts, sobre el dol, o sobre la por, l’editor d’Andana havia fet un recull de llibres de molt d’interés, perquè els pares no perdeu el temps ni us extravieu entre biblioteques.

Diu el poeta Manel Rodríguez-Castelló en el seu últim llibre, on apunta, explica i recrea uns quants aforismes, o metaforismes:  “La vida és eterna, no així els éssers vivents. El drama continuarà sempre amb uns altres personatges.”

Sobre la vida i la mort els poetes han bastit el millor i el pitjor de les seues obres. Sobretot els grans poetes, els que teniu ara al cap, quan escolteu “grans”. Per cert, per vosaltres, quins serien els cinc grans poetes universals que caldria estudiar a l’escola primària?

Cinc, deu, quinze…, si tinguérem una societat culta, potser que el número seria ridícul, i caldria parlar-ne de cinquanta, cent o mil. Però som qui som, i ens governa l’estranger.

“A la Plaça del llibre he trobat uns quants poetes vius i uns quants poetes morts, dins els seus llibres.”