L’Associació d’Actors Professionals Valencians (jo em pensava que PV era país valencià), ha lliurat aquesta vesprada els premis anuals del teatre, entre més el premi Narcís a la trajectòria professional i de compromís d’un actor o actriu que, enguany, ha recaigut tan merescudament en Pep Ricart, que ens ha regalat una interpretació breu magnífica per agrair el reconeixement i el favor dels seus. Pep Ricart és de Bétera i una colla d’amics que som ben bé una companyia de variatets camuflada entre molts i bons professionals del teatre, hi érem en representació dels seus veïns, l’ajuntament, la banda de música, l’ateneu, la cooperativa, l’associació de colombaires, caçadors i els del coet, i encara tutti quanti que volia ser representat per un grapat de distingits veïns de Bétera.
Si el país fóra normal, vull dir que si no fóra tan reduït i tan blauero, Pep Ricart seria a qualsevol teatre del nord i del sud, a qualsevol televisió, TV3 IB3 o Canal9, o ves a saber, però al nord les coses perden oli i la fluixera els torna cecs, no podem fer res més, sinó admirar-nos per com uns quants actors valencians han rebut les distincions, ens han ploramicat la gana i han fet com aquells americans que reben els òscars i no saben què dir: xe, que voatros sou valencians, home, que ja tenim pedigrí i recorregut.
Al teatre Talia del carrer de Cavallers de València, Teresa Lozano i Nel·lo Gómez han obert amb coratge: simulaven el segrest de la directora general de Cultura, després preconsellera i encara consellera, perquè escoltés les reivindicacions del món de la cultura: en un moment ho escoltem, solament amb violència serem capaços d’aconseguir de retrobar la dignitat, pelem-la!
Oh, els corruptes del pp, lladregots que campen, mengen i viuen de luxe, segur que posarien el crit en el cel per aquella opereta, tan ben interpretada, fresca i valenta; els actors i actrius de l’associació almenys, diuen que ja n’hi ha prou de beators i de viure estrenyits: volen guerra, el pp, peguem-los guerra! Almenys nosaltres no som creminals ni gànsters, som actors, és el que volem ser, el que volem fer!
Post-afegitó: el desastre fóra llançar a l’albufera, allà on n’hi ha més toll, la consellera. La catàstrofe?, que algú pasés i la salvés.
El fill del lleonet