Un taronger no fa pomes. Que no en fa, encara que l’empeltes.
L’escola franquista no formava demòcrates, tret d’algunes excepcions comptades que n’aprenien al marge. Encara sort que l’escola va canviar, gràcies als mestres. La justícia, no. L’herència judicial no només és ultra conservadora, és d’esperit franquista. La Transició s’amaní perquè els fonaments del franquisme, policia, guàrdia civil, una gran part dels polítics, justícia, militars, església, es mantingueren fidels a l’esperit del qual heretaren patrimoni, privilegis i maneres. Un taronger no fa pomes, que no pot fer-les, com la judicatura no fa demòcrates, perquè la convicció franquista heretada no fa democràcia, que no pot fer-la.
Dels escàndols polítics i de judicials, les elits se n’han beneficiat. Tresorers corruptes, paradisos fiscals, menistres enrampats al calaix, destrucció de proves, robatoris, malversació, prevaricació…, quants n’han dimitit o vomitat? Cap. No cap. Perquè un taronger no fa pomes. Que no pot fer-ne.
Ací la democràcia, l’esperit i l’ànima, és a la perifèria, malgrat que vinga de partits de dretes. En canvi, a espana, dreta i esquerra no poden fer pomes, ni peres, fins i tot no sabrien ni fer taronges. Espana és un mal negoci i, pitjor encara, és una mala filosofia. Llibertat o represàlia. Sense economia i sense intel·ligència som una ruïna i una misèria, i no sé què és pitjor. Qui ho vulga que compre deute.
Post: la justícia i la política espanola empresonen la societat civil catalana a través dels seus màxims representants, presidents tots dos (com és que els valencians encara no tenim una ANV, assemblea nacional valenciana?). La mateixa justícia-política, de PP+Psoe, té lliures urdangarín, rato, barcenas, camps, fabra, montoro, albiol i fins a mil animalots de la corrupció… que estos tampoc no saben fer pomes, ni peres, ni taronges.