Les petites cotorres l’obsessionen. S’han engreixat, aviat deixaran de ser cotorretes. Aquest matí les ha vistes al voltant de l’escorcell del plàtan corcat, formaven una rotllana immòbil amb els coloms, un cercle amical i misteriós.
Un ritual arcaic potser, un atavisme vingut de l’estada a l’arca del vell Noé .
Què fan?, què esperen?… No té resposta. Què mengen per a estar tan llustroses?… No ho sap.
Ni les gavines, ni els coloms, ni els gats, ni els nanos de l’escola no les ataquen. Per què?… I si el color verd recordés el paisatge on vivien…?. Preguntes per a un dissabte embadocat.
Aus exòtiques, n’Albiol no les ha dectectades encara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tampoc… (Encara que els treballadors sota les seves ordres tant els hi fa el color de l’uniforme. La seva feina és obeïr qualsevol ordre, i cobrar a fi de mes).
Atentament, i feliç dissabte
Saps per què ni coloms, ni gavines, ni gats ni nanos ataquen les cotorres? Ens ho explica Joan Fuster en el seu “Diccionari per a ociosos”.
“La llibertat, en una plaça —en l’àgora, en el fòrum—, és, simplement, la llibertat de xerrar. Quan els homes del Mediterrani parlen de llibertat, no volen referir-se a res més. L’home del Mediterrani porta una cotorra política dintre seu. És una cotorra política, a seques. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca. admirem els genis de l’especialitat. Per això el Mediterrani és, essencialment, una pedrera fèrtil de tribuns: oradors, xerraires, xarlatans.”
Ja ho veus, Carme Laura, els homes i dones del Mediterrani portem la cotorra política dintre, ho diu el mestre. No ho dubtis, és per això que coloms, gavines, gats i nanos se’n guarden d’atacar-les.
mai no hagués cregut que les petites cotorres d’un dissabte gens inspirat tinguessin aquest magnífic fruit. Gràcies pels vostres comentaris, dialèctica, observacions, de tots he après. Deu ser cert el que ens transcriu l’estimat Joan del mestre Fuster: tots som polítics, la cotorreta sàvia és dins de nosaltres. Allò fantàstic i enriquidor és l’opinió diversa i respectuosa amb la de l’altri, diuen que aquesta hauria de ser la funció d’un bloc. Avui s’ha convertit un apunt insignificant en lloc de reunió i debat, un petit miracle. Gràcies!. Una abraçada i fins aviat!. Carme-Laura