Anarquisme (i2)
«Al cap i a la fi, si en alguna cosa ha destacat Catalunya, ha estat per tenir un dels moviments anarquistes més potents de tot el món.» Xavier Diez (2013): L’anarquisme, fet diferencial català
Bé, doncs sembla que això no caurà en un sac foradat, ara no. Aquesta vegada no. Perquè amb la independència, Catalunya posarà les bases d’un estat diferent, molt diferent, a allò que hem conegut fins ara en la història més fosca, i indecent, dels últims tres-cents anys. Dels últims setanta anys no baixe.
Aquella trinitat civil de llibertat, igualtat i fraternitat finalment serà aprofitada per organitzar un país europeu des de zero, que vol dir tenir l’oportunitat de fer net i començar el primer dia: bon dia, som el nou estat europeu, Catalunya, volem començar de zero. Per això venim a presentar-nos.
Així que aquell somni llibertari, malgrat que mai no podrà ser complet, perquè deixaria de ser somni, aquesta vegada sí que ocuparà la part dels valors necessaris per construir una nova societat. Però, ens demanem, si serem els mateixos, la mateixa gent, podrem fer gaires canvis, realment?
Veus, ja comencem amb els cagadubtes. Hi tant, home. Queda tot l’esperit d’aquell alè llibertari, que és realment qui ens ha portat fins a ací, a tocar del 9 de novembre de 2014. En Xavier Diez li diu capacitat de rebel·lia, anhel de construir un país a partir d’aquella trilogia republicana, la consigna de no acotar el cap mai més. Fins i tot de ser un model per a la resta de nacions d’Europa, fins i tot la valenciana, que no trigarà a adonar-se del seu nou horitzó. Perquè llavors res ja no serà igual; l’escola, que ves si no ha bastit un sediment en aquesta nova via, l’economia, la sanitat, l’atenció social, les relacions internacionals, l’antimilitarisme, la sexualitat, els mitjans, tenim una oportunitat tan gran de començar de colp i de nou, a més, amb tant com sabem, amb tants errors com sabem que no hem de cometre, que no podem cometre… tenim mig camí fet sense eixir a caminar.
Xa, si bé Xavier Diez acaba dient que Catalunya serà anarquista o no serà, jo afegiria, que tenim l’oportunitat de convertir-nos en una petita gran nació davant els ulls del món.
Com volem que deixem passar aquesta oportunitat.