Ulisses20

És dilluns, són les nou del matí, som a classe i els xiquets ja esperen un dia nou, especial, extraordinari. És en aquell moment just de començar la setmana, just quan només si han passat uns minuts des que hem entrat, que els mestres tenim una gran oportunitat, una nova oportunitat per reorientar què farem, què ensenyarem. Però, què els ofereixen els mestres? Va, penseu-ho, què tenim de preparat, d’ordit, que il·lusionarà els xiquets com res, que els farà apassionar-se, que els posarà davant una realitat que els acomboiarà a aprendre…

El mestre Kanamori, en aquella escola de Kanasawa —la TV3 ens va passar un documental que trobareu fàcilment a la xarxa— diu que els mestres venim a ensenyar els grans valors de la vida, el gran valor que té la vida.

Aleshores, què hem preparat els mestres que farà que aprendre siga tan extraordinari com ens havien dit a l’escola de mestres? Vull dir a la Universitat, mentre estudiàvem… No vos ho havien dit, això? Que els mestres heu de preparar cada dia, sense excepció, una cosa extraordinària? Però vosaltres on heu estudiat? A espanya? Home, jo confiava que haguéssiu seguit els models finlandesos!

Pensar que dilluns i cada dia , els oferiré una cosa extraordinària als alumnes és una actitud. Una actitud de mestre, que comporta una manera de fer, un estil. Una menra de viure, ser mestre. Sí, aqueixa és l’actitud, perquè l’actitud dels mestres és principal, si voleu atrapar els vostres alumnes a partir del primer minut. Si veniu a gaudir de tot allò que passarà a partir d’aquell moment, les nou (ja deuen ser les nou passades, o cinc minuts de deu), o sou dels que ja espereu que siguen les cinc, les cinc de la vesprada per pegar a fugir, quan encara si són dos quarts de deu… Us peseu que els xiquets no ho saben, els vostres alumnes, quina de les dues actituds porteu a la cara, ai. Què ha fet la vostra formació en això, mestres, com us ha preparat per viure el moment del dilluns, a partir de les nou? És una càrrega o és com un repte?

Ara us diré una altra cosa, si encara sou dels que voleu readreçar la desorientació que patim. I aquesta idea li la robaré a un altre mestre, el matemàtic Godfrey H. Hardy, del seu extraordinari discurs “Apologia d’un matemàtic“. Au, sense embuts, i així acabe aquest capítol:

«Escric per a lectors (mestres) que tenen o han tingut en el passat un autèntic esperit ambiciós. El primer deure d’un home (jo ho traduesc per mestre), si més no d’un home jove, és de ser ambiciós. l’ambició és una passió noble que legítimament pot prendre moltes formes.»

—Quina és la vostra ambició, mestres?

[continuarà]