Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Ens ataquen Lestrígons i Cíclops

El mite literari d’Ítaca, o d’Ulisses, és un dels més vells i difosos, segons el professor Ordine: “Allò que importa és el viatge, no pas la meta”. Kavafis va escriure el poema Ítaca, que Lluís llach va musicar. Era un disc icona que s’ha fet actual, ràpidament tenim la melodia al cap, la cançó… Quan surts per fre el viatge cap a Ítaca. Però aquella idea principal “No és la meta el que compta, sinó el viatge”, “que no cal tenir pressa”, “que el viatge siga llarg”, afegim que no cal tenir por de Lestrígons ni de Cíclops, que la por és interior, que la por és un mateix… Uiii, prou, prou!

Sembla que el nostre viatge també serà llarg, que de camí trobarem aquest gegantots llançadors de pedres per ofegar-nos, i aquest Cíclop que representa un estat salvatge d’un sol ull, que ens aüixa sang i fetge cada dia, en forma de repressió, que prova de fer-nos creure el mite d’Odisseu, que allò important és el viatge, farcit d’aventures i descobertes…

Però el nostre camí ja l’hem fet!, exclamem, ja hi hem arribat a la nostra meta, malgrat que els Cíclops i els alliberats Lestrígons ens van llançar del nostre port a base de colps, lleis, jutjats, policies, amenaces i dissorts! Però si nosaltres ja no ens volíem entretenir, que ja hi érem, i allò que volíem era començar a construir, tanta feinada com queda per fer, després de tanta feinada feta. Començar a gaudir de la casa, després de tres-cents anys de viatge…

Doncs, no. No tenim un altre remei que continuar viatjant, fins i tot sense el sentit metafòric. Cal reivindicar-nos i reivindicar a Europa perquè volem viure en llibertat, si hi tenim dret, perquè volem ser, si hi tenim dret, perquè volem construir el nostre país, si hi tenim dret.

En canvi, aquell Cíclop, espanya, diu que no, que no tenim dret, de fet diu que no tenim cap dret, ni a la llibertat, ni a ser, ni a tenir un país propi. De l’un costat diuen que no, que no tenim aquests drets, segons els Cíclops. Però nosaltres diem que sí, que això és natural a l’ésser, cercar aquesta llibertat. Sense haver d’explicar més raons.

Però continuem el viatge. Viatgem, malgrat tot. Temps i temps que viatgem.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de camp de túria, General, República catalana, sense senyal per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent