L’article 155 a València

L’article 155 de la constitució espanola és exclusivament per activar la suspensió de l’autonomia. Un article no gaire clar, molt vague, que no té al darrere una llei que el desenvolupe amb claredat, que a mans d’un partit corrupte, el PP, i amb l’actiu dels tribunals espanols, els menys imparcials segons el propi Consell d’europa, és un meló perquè els dròpols puguen fer allò que els done la gana. Realment és el que fan des de fa mesos, quan van decidir saltar-se lleis, normes i dictàmens per amagar la corrupció i el lladrocini que ells mateix provoquen. I ho fan amb violència extrema que després voldrien amagar al món, i amb un esperit antidemocràtic.

Els valencians fa molts anys que patim el 155 de manera encoberta, però tan efectiva com catastròfica. L’economia valenciana és a mans de les decisions de madrit. Fins i tot avui que n’hi ha un govern progressista al País Valencià; però els permanents governs del pp que el van precedir (amb campanyes corruptes i centenars d’imputats) ja decidien d’acord les màfies polítiques del pp espanol i les empreses gànster, no en favor dels valencians mateix.

Pel que fa a al seguretat, el 9 d’Octubre es va veure clar com la policia espanola no defensava els valencians que es manifestaven pacíficament, de matí o de vesprada, perquè els cossos de seguretat a València depenen completament de madrit. Això és, la seguretat dels ciutadans valencians no depén de València. La nostra autoritat en aquest camp és zero, d’incompetència absoluta. Com un 155 aplicat permanentment.

Pel que fa al camp, les decisions polítiques del ministeri d’agricultura no han tingut mai en compte el minifundisme valencià, ni la problemàtica particular dels llauradors valencians, al contrari, les decisions espanoles i europees pel que fa a l’agricultura s’han pres a la contra, de València i el camp valencià. Pel que fa a l’educació, els canvis evidents de la conselleria a València, per exemple una política de major llibertat en l’ensenyament de llengües, és frenada pels tribunals espanols sense vergonya i sense pudor en la parcialitat de les seues decisions. La persecució judicial contra el conseller Marzà i l’escola dels valencians és contínua i sense precedents.

Pel que fa a l’economia, novament els valencians vam patir un 155 encobert: som l’única autonomia que vam perdre, a consciència i traïdoria, tots els bancs i caixes propis, que es van liquidar a euro en favor d’altres caixes o bancs no valencians. I encara pel que fa als mitjans públics, després que ens van prohibir de veure cap mitjà que no fóra en espanol, els corruptes del PP van tancar la televisió i la ràdio valenciana. Si tot plegat no és una aplicació directa del 155, s’hi assembla. Sobretot pel que fa al marge de llibertat de decidir una política pròpia, econòmica, sanitària, cultural, educativa, empresarial, cívica, etc.

Aquesta aplicació soterrada del 155 a València, no treu la responsabilitat pròpia dels  polítics valencians, per la torpesa i la incapacitat en molts d’aquests camps. El cap cot, o el seguiment corruptiu no ens eximeix. Però el resultat el podem resumir amb paraules del conseller d’hisenda valencià: espana és un mal negoci. Un mal negoci per tothom, especialment per als valencians.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *